En classe estem treballant amb el Sistema Solar, els planetes, l'univers… i ara ens toca treballar amb detall un planeta: el meu és Saturn.
Ací us deixe un poc d'informació sobre este planeta tan interessant, encara que podria posar un muntó de coses més!
Saturn:
És el sext planeta del Sistema Solar, és el segon en grandària després de Júpiter i és l'únic amb un sistema d'anells visible des del nostre planeta. El seu nom prové del déu romà Saturn. Forma part dels denominats planetes exteriors o gasosos, també dits jovians pel seu paregut a Júpiter. L'aspecte més característic de Saturn són els seus brillants anells. Abans de la invenció del telescopi, Saturn era el més llunyà dels planetes coneguts i, a simple vista, no pareixia lluminós ni interessant. El primer a observar els anells va ser Galileu en 1610 però la baixa inclinació dels anells i la baixa resolució del seu telescopi li van fer pensar en un principi que es tractava de grans llunes. Christiaan Huygens amb millors instruments d'observació va poder en 1659 observar amb claredat els anells. James Clerk Maxwell en 1859 va demostrar matemàticament que els anells no podien ser un únic objecte sòlid sinó que havien de ser l'agrupació de milions de partícules més xicotetes.
Ací us deixe un poc d'informació sobre este planeta tan interessant, encara que podria posar un muntó de coses més!
Saturn:És el sext planeta del Sistema Solar, és el segon en grandària després de Júpiter i és l'únic amb un sistema d'anells visible des del nostre planeta. El seu nom prové del déu romà Saturn. Forma part dels denominats planetes exteriors o gasosos, també dits jovians pel seu paregut a Júpiter. L'aspecte més característic de Saturn són els seus brillants anells. Abans de la invenció del telescopi, Saturn era el més llunyà dels planetes coneguts i, a simple vista, no pareixia lluminós ni interessant. El primer a observar els anells va ser Galileu en 1610 però la baixa inclinació dels anells i la baixa resolució del seu telescopi li van fer pensar en un principi que es tractava de grans llunes. Christiaan Huygens amb millors instruments d'observació va poder en 1659 observar amb claredat els anells. James Clerk Maxwell en 1859 va demostrar matemàticament que els anells no podien ser un únic objecte sòlid sinó que havien de ser l'agrupació de milions de partícules més xicotetes.
